38: Mengeu fruita cada dia?

Notes del programa

Dolces, àcides, sucoses, refrescants, dures, meloses, acolorides… Siguin com siguin, les fruites són delicioses, i per això avui dediquem l’episodi a aquests aliments tan estimats que ens ajuden a fer passar la calor. Som-hi!

En aquest episodi s’esmenta:

• taronges i mandarines del País Valencià (Viquipèdia)
• Ses taronges (vídeo del youtuber Miquel Montoro)
• la macedònia (barreja de fruites) (Catalunya cuina)
• el codonyat (Les putes receptes de la iaia)

L’expressió de la setmana

• fer el préssec (‘fer el ridícul)

• remenar les cireres (‘manar’)

• fer figa (‘fer fallida, deixar de funcionar’)

• fer uns ulls com unes taronges (‘fer cara de sorpresa’)

• ser la pera (‘ser trempat, extravertit, peculiar…’ / ‘ser un cas’, ‘ser el que no hi ha’, ‘ser un crac’)

• tocar la pera (‘molestar, emprenyar, empipar’)

• partir peres (‘separar-se, anar-se’n cadascú per una banda’)

• venir de l’hort (‘adonar-se o assabentar-se d’alguna cosa més tard que la majoria’)

• baixar de la figuera (‘no saber una cosa fins al cap d’un temps o una estona, assabentar-se d’alguna cosa quan ja és sabuda per tothom’)

• 
  

Transcripció

Andreu:
[0:16] Hola hola! [Hola!] Què, què tal?

Sílvia:
[0:17] Bé, i tu, Andreu, com estàs?

Andreu:
[0:21] Molt bé, passant l’estiu, anar tirant, com dèiem en l’anterior. Hosti, és que aquestes calorades…

Sílvia:
[0:26] Sí, són dures. Però són molt millors quan estàs de vacances.

Andreu:
[0:36] Això sí. Sí, sí, sí. Sobretot, si no tens aire condicionat a la feina, perquè jo a l’oficina sí que en tinc, però com que encara faig teletreball i al despatx de casa no hi tinc aire condicionat, clar, és una altra història.

Sílvia:
[0:50] Clar. Sí, sí, sí. Es treballa diferent, eh?

Andreu:
[0:54] Sí… Però bé. Tu estàs de vacances, ara, m’imagino, no?

Sílvia:
[0:57] Sííí, ja estic de vacances! Ueee! [Molt bé.] Sí, sí. A més a més, aquest any he plantejat les vacances molt diferent als altres anys, perquè normalment sempre tenia com un pla, ja sabia on volia anar, què fer, quants dies, a on… i tot, i aquest any ha sigut totalment sense pla. Vull dir, no… no hi ha planificació, no hi ha viatge programat, no hi ha dates… no hi ha res.

Andreu:
[1:24] I com és que ho has fet diferent?

Sílvia:
[1:26] Perquè l’estiu passat el vaig passar una mica… tirant a molt malament, perquè vaig estar malalta durant… durant molts mesos, pel tema dels marejos i tot això, i vaig decidir que aquest any no volia cap pressió, cap mena de pressió, zero. O sigui, ja sé que les vacances normalment no són una pressió, però quan tu tens un pla i vols que surti tot bé i no vols que se t’escapi un vol o… jo què sé, quaranta mil coses que poden passar, doncs tot això provoca tensions, i vaig decidir que no plantejaria res i que seria tot improvisat, que ja ho decidiríem a l’últim moment i que si em trobava bé i tot anava segons el previst, ja aniríem a fer alguna cosa de tant en tant.

Andreu:
[2:10] Bé, doncs és una altra manera de passar les vacances, perquè no sempre ha d’estar tot planejat al mil·límetre, no?

Sílvia:
[2:18] Sí, exacte.

Andreu:
[2:19] Jo, de fet, a les vacances que vaig fer al juliol, juny-juliol, també va ser molt improvisat, perquè no vam mirar pràcticament res, o sigui, vam comprar unes guies de viatge i ens vam plantar allà sense haver mirat pràcticament res, i llavors vam anar fent, cada dia segons el que ens venia de gust i això, vam anar fent. Sí, sí, i mira, és una manera de viatjar o passar les vacances, doncs, més relaxat, no? Que d’això es tracta.

Sílvia:
[2:43] Clar. Sí. Sí, sí. Doncs això, o sigui, a l’últim moment mirarem a veure si volem fer alguna cosa o no i… i depenent del que ens vingui de gust, doncs farem… farem més dies o menys dies o anirem aquí o anirem allà.

Andreu:
[2:57] Molt bé. Doncs ja passareu fotos dels llocs on aneu al Discord, i així ens ho ensenyeu i ens feu enveja. [Molt bé.] Molt bé, doncs Sílvia, estàs preparada pel tema que et porto avui?

Sílvia:
[3:10] A veure, quin tema em portes?

Andreu:
[3:12] Et porto un tema difícil, eh? [Ah, sí…?] No, no, no. No, però abans d’entrar en el tema, em sembla que hem de recordar una coseta als nostres estimats oients, oi que sí?

[…]