En aquest vídeo, que vam gravar pel parc de l’Estació del Nord de Barcelona, vam preguntar a la gent quina creien que és la llengua més difícil del món. Era esperable que molts esmentessin llengües que es parlen ben lluny de casa nostra, com ara el coreà o l’hindi, per exemple. I és que, clarament, les llengües que són més allunyades a la nostra (ja no geogràficament, sinó lingüísticament, perquè pertanyen a altres famílies lingüístiques) són les que, a priori, ens poden representar un repte més gran a l’hora d’aprendre-les.
Tot i això, en el vídeo hi apareixen altres elements que tenen a veure amb la dificultat que puguem tenir en adquirir una llengua nova, com ara les aptituds personals, l’interès ulterior, la disponibilitat i la qualitat dels materials d’aprenentatge, la (des)motivació donada per un professor o professora o un curs determinat… Perquè oi que quan una cosa ens la presenten bé i ens l’expliquen de manera clara sempre és més fàcil d’aprendre? I encara més si els materials que t’ho permeten aprendre són de qualitat i engrescadors!
En el meu cas, quan penso en llengües difícils, de seguida penso en llengües asiàtiques com el japonès o el xinès, però també em ve al cap l’èuscar, una llengua que ens és molt més familiar, però que entenem ben poc, ja que es tracta d’una llengua aïllada (és a dir, que no pertany a cap família lingüística). I sabeu què? Per difícil que em sembli, això no és obstacle perquè la vulgui aprendre algun dia! La motivació hi és tota. Ara, el repte més gran, per mi, és trobar el temps i la dedicació per posar-s’hi.
I vosaltres què, quina llengua penseu que és la més difícil?
