L’Ana ens va enviar una nota de veu des de Mèxic i ens va fer tanta il·lusió que vam decidir convidar-la a parlar amb nosaltres. En aquest episodi ens parla de la música tradicional de l’estat de Veracruz i també de com va aprendre el català: la música, els estudis, l’amor, els viatges, les festes populars, el menjar… Per a l’Ana, la llengua va ser una porta d’entrada a la cultura catalana, i ara diu que no es pot imaginar la seva vida sense el català.
Dona’ns suport i podràs descarregar contingut extra i la transcripció de tots els episodis. (La transcripció dels episodis 1, 2 i 3 és gratuïta per a tothom, i a partir de l’episodi 4 està disponible només per als membres de la subscripció de pòdcast o un nivell superior.)
Descarrega la transcripció
- Obre-la a Transcript Player
- Descarrega-la com a HTML
- Descarrega-la com a PDF
Notes del programa
Música
- Disc Per al meu amic, de Joan Manuel Serrat (YouTube)
- Son jarocho (Wikipedia)
- Grup musical El Costumbre (Facebook i canal de YouTube)
La Patum de Berga
Menjar
- Mel i mató (blog De plat en plat)
- Fuet o espetec (Viquipèdia)
- Calçots (YouTube)
L’expressió de la setmana
1) ésser bufar i fer ampolles (‘ésser senzill, fàcil’)
Exemple: “L’examen ha estat bufar i fer ampolles, no calia estudiar per aprovar-lo.”
- Vídeo 9 frases fetes explicades per youtubers catalans(canal de YouTube d’Easy Catalan)
2) tenir la mà trencada (en alguna cosa) (‘tenir molta pràctica en alguna cosa’)
Exemple: “A casa, els pastissos sempre els fa el pare; hi té la mà trencada.”
Easy Catalan recomana
- Sèrie Merlí (TV3)
- Orfeó Català de Mèxic (Viquipèdia, Instagram i Facebook)
Transcripció
Introducció
Andreu:
[0:12] Hola hola!
Sílvia:
[0:13] Hola, Andreu, què tal?
Andreu:
[0:15] Hola, Sílvia! Molt bé, com estàs?
Sílvia:
[0:17] Bé. Ja es nota la primavera, oi?
Andreu:
[0:19] Sí, però a mi això del canvi d’hora la veritat és que em desestructura mentalment, eh.
Sílvia:
[0:24] Home, però ara molt millor, perquè a les tardes hi ha molt més sol, podem anar a passejar després d’haver anat a treballar i tot!
Andreu:
[0:30] Hi estic d’acord, el que passa (és) que sort que tu ho portes millor que jo, això del canvi d’hora, perquè si no, no ens hauríem trobat a la mateixa hora.
Sílvia:
[0:39] Sí, hi ha hagut un petit problema amb això del canvi d’hora, però… solucionat!
Andreu:
[0:45] Molt bé. Primer de tot volíem comentar que ja som a punt d’arribar a 30 membres a Patreon.
Sílvia:
[0:51] Estic supercontenta!
Andreu:
[0:52] Això què vol dir, Sílvia?
Sílvia:
[0:55] Doncs això significa que ja estic preparant els exercicis per al pròxim vídeo. El vídeo és el de ioga, hem fet un vídeo sobre ioga i les parts del cos, i aquest vídeo segurament ja tindrà els exercicis disponibles per a tots els nostres mecenes.
Andreu:
[1:11] Exacte, perquè ara mateix, avui, 28 de març, que és el dia en què gravem, tenim 29 membres a Patreon i segurament quan es publiqui, doncs ja serem 30 o més, i doncs, començarem a publicar exercicis a partir d’aleshores per a cada vídeo nou. [Exacte.] I com seran, aquests exercicis?
Sílvia:
[1:28] Doncs hem fet un format molt visual, molt bonic, el format l’ha fet el Joan amb l’ajuda de l’equip d’Easy Italian, que els hem d’agrair que ens hagin passat el format que fan servir ells, l’hem modificat una mica i els exercicis seran molt variats. Hi haurà exercicis que seran de contestar les preguntes del vídeo, o sigui hi haurà per exemple cinc preguntes de cinc moments concrets el vídeo que s’hauran de contestar, o hi haurà mots encreuats, hi haurà un exercici de vocabulari, hi trobareu unes taules de vocabulari amb les paraules en català i les paraules en anglès al costat. Per tant, genial per a tots aquells que esteu aprenent la llengua.
Andreu:
[2:05] Seran molt útils per als aprenents. [Segur!] Bé, hem rebut alguns comentaris sobre l’últim episodi, en què vam parlar de la vida al camp i la vida a la ciutat. Per exemple, hem rebut un missatge de correu electrònic d’una noia que, bé, és la meva germana i que ens diu: “Ara fa 11 anys que estic independitzada, amb parella i una filla de cinc anys, soc molt feliç i visc en un poble als afores de la ciutat. Visc tranquil•la però no apartada de tot. És un lloc tranquil però social. Ho tinc tot a dos passes: l’escola, el supermercat, el centre d’atenció mèdica, el parc, el camp, també, el bar i els amics, i a la nit només se sent algun grill o algun gat del carrer”.
Sílvia:
[2:46] També és una privilegiada, eh, la teva germana. Viu molt bé. [Sí.] Molt bé.
Andreu:
[2:51] Sí, sí. I vaja, diu: “La ciutat no m’agrada. Hi ha massa cotxes i massa gent”.
Sílvia:
[2:56] Molt bé. Ens ha arribat també un comentari per Twitter (d’)un noi que es diu Mitchell, i posa: “M’encanta el vostre pòdcast! M’ajuda moltíssim a aprendre la llengua i les vostres conversacions són molt divertides i interessants. Sempre estaré esperant el proper episodi. Una salutació des del Canadà”.
Andreu:
[3:16] Uau! Que bé, moltes gràcies, Mitchell, pel missatge.
Sílvia:
[3:20] Ens fan molta il•lusió tots els missatges que ens envieu.
Andreu:
[3:23] La veritat és que ens estan escoltant molt des de l’altra banda de l’Atlàntic.
Sílvia:
[3:28] Ah, sí? Des del Canadà, sobretot?
Andreu:
[3:31] Des del Canadà, des dels Estats Units, però també des de Mèxic. Per exemple, vam rebre aquest missatge:
Nota de veu Ana Pajarito:
[3:38] Hola, Andreu, hola, Sílvia! Com esteu? Doncs només volia felicitar-vos, perquè he estat escoltant el (vostre) pòdcast d’Easy Catalan en ràdio i la veritat és que m’ha agradat molt. Jo em dic Ana, visc a Ciutat de Mèxic, porto uns anys estudiant el català, la veritat és (que és) una llengua que m’agrada moltíssim i soc una persona apassionada de la cultura catalana també. I re, que us vagi molt bé i de debò que us felicito molt, perquè heu fet una feina molt gran i jo crec que compartir tot això de la cultura, del menjar, de moltes coses que ens pot oferir la cultura catalana, per mi és com un regal supergran. Una abraçada forta i molts petons macos. Adeu!
Andreu:
[4:23] L’Ana, des de Ciutat de Mèxic, ens ha escrit aquest missatge i ens ha fet molta il•lusió, perquè és la primera persona que ens envia una nota de veu i que ens explica una mica la seva història, i l’hem convidat en aquest episodi per fer-la petar una estona amb nosaltres. Hola, Ana, bon dia!
Ana:
[4:38] Hola, bon dia! Com esteu?
Sílvia:
[4:40] Com estàs, Ana?
Ana:
[4:41] Molt bé! Aquí és una mica d’hora, són del 8.30 h del matí.
Andreu:
[4:49] T’hem fet matinar.
Ana:
[4:51] Una miqueta, però molt bé. En diumenge és una mica més difícil, però tot bé, tot bé!
Andreu:
[4:56] Escolta, Ana, tenim ganes de coneixe’t. A veure, presenta’t una mica. Qui ets? On vius? Bé, ja ho sabem, a Ciutat de Mèxic. A què et dediques? Estudies, treballes…?
Ana:
[5:06] Soc una filla de la Ciutat de Mèxic, visc al centre, gairebé al centre de la ciutat, (bé), centre-sud, visc en un barri que es diu Narvarte, tinc 30 anys i la propera setmana (en) faré 31.
Sílvia:
[5:22] Oooh, felicitats!
Ana:
[5:23] Moltes gràcies! Sí, sí, sí, ja 31. I (bé), visc amb el meu marit, una gossa, un gat i soc professora, ara mateix, d’universitat. Treballo a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, la UNAM, a la Facultat de Filosofia, i també faig classes d’idiomes, principalment d’anglès i una mica de francès i català.
Sílvia:
[5:48] Molt bé.
Andreu:
[5:49] Caram, molt bé! Aleshores ets professora de filosofia?
Ana:
[5:55] No, soc professora de Gestió Cultural, específicament d’una assignatura que es diu Patrimoni Cultural, i em dedico a tot això de la preservació, conservació i difusió de la cultura.
Andreu:
[6:08] Uau! Carai, molt bé! Doncs, a veure, al teu perfil d’Instagram tu et presentes així, diu: “Hi, I’m Ana Pajarito. I love eating tacos, drinking tea, speaking Catalan and playing Son Jarocho”. “Jarocho”, ho dic bé?
Ana:
[6:23] Sí, sí, sí, “jarocho”.
Andreu:
[6:24] Molt bé, doncs abans d’entrar en la història del català, explica’ns això del son jarocho. Què és?
Ana:
[6:30] Jo des (que) tenia cinc anys, més o menys, els meus pares ens van ficar a nosaltres, a la meva germana i a mi, a una escola que és una escola superimportant aquí, a Mèxic. És una escola que és única (a l’)Amèrica Llatina, que es dedica a la difusió de la música tradicional mexicana i es diu Ollin Yoliztli, i aquesta escola fa classes a nens de tots els gèneres que hi ha de música tradicional, i un d’ells és la música veracruzana, la música de l’estat de Veracruz. Es divideix en dues parts: al nord s’hi toca la música huasteca i a la part sud de l’estat s’hi toca el son jarocho. Llavors, té les seves especificitats, perquè té com uns instruments especials, els instruments són endèmics de la zona, són molt diferents a altres instruments del món, i té una sonoritat molt especial, el son jarocho. Llavors, per nosaltres ha sigut un regal tota la infància aprendre aquestes cançons, i hem fet un grup de música tradicional, i doncs, (bé), ara, amb la pandèmia, no toquem, però portem ja més de 10 anys fent música d’aquest tipus.
Sílvia:
[7:47] Però llavors, (en) el grup que teniu de música, tu cantes o toques un instrument?
Ana:
[7:53] Toquem, cantem, ballem les cançons que fem i… fem de tot, una mica. Toquem diferents instruments. Sí, sí, sí, jo toco el mosquito jarocho, que és la filla petita de tota la família de les jaranas, que són els instruments amb què es toca el son jarocho, i toco també la quijada de burro, que és un instrument una mica complex i estrany, perquè és una quijada de burro, realment, i… És una mandíbula de burro, de ruc!
Andreu:
[8:26] Uau! Us podem veure en algun lloc, a YouTube o a través d’internet, us podem veure?
Ana:
[8:32] Sí, i tant! Tenim una pàgina de Facebook, que és El Costumbre, si poseu “El Costumbre Oficial” sortirà segurament el nostre perfil, i tenim un canal de YouTube on hem pujat un parell de vídeos, que la veritat és que ja portem una mica sense pujar res, pel tema de la pandèmia i per coses, però sí que tenim uns vídeos, per si voleu veure’ns.
Andreu:
[8:54] I tant, i tant! Hi donarem una ullada i deixarem els enllaços també a les notes del programa perquè la resta d’oients ho puguin veure també.
Ana:
[9:03] Moltes gràcies per la difusió.
Sílvia:
[9:04] I, Ana, què ho fa que parles català?
Ana:
[9:07] Doncs jo crec que (fa) gairebé uns 8 anys que parlo català. Vaig començar… No, jo crec que ja (en) són 10. Vaig començar el 2011-2012 a parlar català, a aprendre català, realment. Vaig començar amb l’interès (des que) tenia jo crec que uns 15 anys, uns 14 anys, perquè principalment va sorgir la idea perquè al meu pare li agradava molt el Serrat, (bé), li agrada encara, el Serrat, i tenia uns discos d’aquest grans, com es diuen? D’acetat o…? [De vinil.] De vinil, de vinil! I (d’aquests discos n’hi) ha un que es diu “Per al meu amic”, i a mi sempre m’havia intrigat aquest nom, i vaig pensar que era un nom molt interessant, però no entenia què volia dir, i llavors vaig (investigar) una mica i vaig descobrir que era una llengua que es deia “català”. I (d’aleshores ençà), la veritat és que m’he ficat molt en la música, he començat a entendre una mica les cançons, i quan vaig començar la universitat, vam tenir la sort que a la meva universitat donaven classes de català, i m’hi vaig inscriure. Llavors, vaig cursar la universitat al mateix temps que feia classes de català.
Sílvia:
[10:24] És molt curiós, perquè molts aprenents de català comencen per la música.
Andreu:
[10:30] Una noia que és membre de Patreon d’Easy Catalan, la Brianna, ella també ho explica, que va començar per la música, o que com a mínim la música li ha servit moltíssim per a aprendre la llengua. Carai, molt bé! Quina és, la universitat aquesta en què vas fer els cursos de català?
Ana:
[10:44] És el CELE, que és el Centre de Llengües Estrangeres, que ara s’ha canviat a l’Escola de Lingüística, perquè l’han fet com una mica més gran, i de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, de la UNAM, amb el professor Carles Bondia, que vull saludar-lo, si (em sent), perquè ha sigut un superprofessor.
Andreu:
[11:04] Molt bé! Veiem també, en el teu perfil d’Instagram, que tens alguna relació amb la ciutat de Barcelona. Entenc que hi has estat algun cop, no?
Ana:
[11:14] Sí, sí, sí. La veritat és que tot va ser… O sigui, per mi el català m’ha canviat la vida. Jo crec que, de debò, o sigui, no podria dir-ho d’una altra manera. Ha sigut, jo crec que gràcies o principalment al català, que he aconseguit moltes coses. La primera és ehm… Jo tenia moltes ganes d’anar a Barcelona a viure (i a mesura que les classes avançaven) jo veia moltes coses de la cultura, i com que estava superficada en el tema del patrimoni, el professor ens donava coses de cultura popular… I cada vegada jo tenia moltes moltes més ganes de viure l’experiència, llavors vaig (sol•licitar) una beca de màster i, (bé), vaig enviar una carta a la Universitat de Barcelona, em vaig treure una certificació de llengua i (bé), vaig aconseguir que em donessin una beca.
Sílvia:
[12:07] Uuuh, molt bé!
Ana:
[12:08] Sí, sí, sí, la veritat és que ha sigut com un somni. I justament a les classes del màster vaig conèixer un noi, que és ara el meu marit, que es diu Xavi, i ell sempre sempre que parlem de la nostra història i com vam començar, la veritat és que sempre diu que (el) va sorprendre molt, la primera classe que vam (fer) al màster, que teníem unes classes en català, perquè a la UB moltes classes són… gairebé totes les classes són en català, que a mi m’encanta, vaig començar a parlar català i com que sabia que era de Mèxic, es va sorprendre. Va ser molt emocionant i ell, doncs es va enamorar de mi. Sí, sí. Sí, sí, sí. Va ser una mica perquè li va fer molta curiositat aquesta idea que jo parlés català sense que haver viscut mai a Catalunya.
Andreu:
[13:00] Carai, quina història més bonica!
Sílvia:
[13:01] Que bonic, eh! Molt bé.
Andreu:
[13:03] I ara viu amb tu a Mèxic?
Ana:
[13:05] Sí, sí, sí, ha vingut amb mi. Vam estar un parell d’anys estudiant el màster, ens vam graduar, i jo havia de tornar, perquè clar, jo no podia quedar-me, (havia de) tornar per temes de la beca i perquè volia treballar una mica també aquí, al meu país, i ell va decidir de venir amb mi a provar sort, i la veritat és que li va molt bé aquí, gaudeix molt del menjar… Al principi li va costar una mica adaptar-se, perquè és una ciutat de 21 milions d’habitants, i doncs ell a més és d’un poble, és d’un poble no (gaire) petit, però… No és de Barcelona centre, és d’un poble que es diu Piera, a l’Anoia.
Sílvia:
[13:45] Ah, Piera! Sí, sí.
Ana:
[13:46] Sí, sí. I llavors va ser un canvi brutal per ell, però li agrada.
Sílvia:
[13:49] Home, normal!
Ana:
[13:51] Ja portem més de 3 anys, ens vam casar i ara molt bé, molt bé.
Sílvia:
[13:57] Que bonic, quina història tan bonica!
Ana:
[13:59] Sí, sí, la veritat…
Andreu:
[14:01] És que, de fet, han sortit els dos elements que se solen sentir més entre la gent que aprèn el català des de fora: un és la música i l’altre és l’amor.
Sílvia:
[14:09] Sí, hi ha molta gent que la seva parella és catalana i llavors aprenen el català. Sí, sí.
Andreu:
[14:13] Carai! Llavors, Ana, pel que has dit, tu quan vas arribar a Barcelona ja tenies una base de català o ja el parlaves, no?
Ana:
[14:21] Sí, jo crec que ja el parlava, perquè ja portava gairebé tres anys a Mèxic, i no sé si va ser sort, però la veritat és que tenia molts companys a la classe de català molt compromesos, o sigui, érem aquests… nosaltres diem “ñoños”, però aquests, ai, no sé com (és) la paraula, molt molt estudiosos, que ens agradava fer recerca, ens agradava exposar a classe… Llavors, ens vam forçar una mica a avançar més ràpid (en) la llengua, llavors el primer any nosaltres ja… A més, que teníem classe tots els dies, o sigui, tots els dies teníem classe de 7 a 9 del matí, i fèiem molta feina de casa, també. Llavors, jo sentia que jo ja tenia un nivell gran, avançat, de català, vaig treure’m el B2, quan vaig arribar a Barcelona, no, al Ramon Llull, a l’Institut Ramon Llull, i jo vaig arribar allà amb un B2. Llavors, jo crec que sí, que ja parlava bé, entenia perfectament tot, potser l’accent era una mica més diferent, perquè portava l’accent dels meus companys, o sigui parlava, fins aquell moment, només havia parlat amb mexicans parlant català, i el professor.
Andreu:
[15:36] O sigui, perdona, llavors, els teus companys, també, aquests que éreu aplicats, diguem, els companys “ñoños”, que dius tu, éreu tots mexicans i parlàveu en català entre vosaltres?
Ana:
[15:47] Sí. Sí, ens obligàvem a parlar en català entre nosaltres, perquè érem una mica (estranys), perquè també és una llengua que no s’estudia gaire a l’Institut de Llengües, la majoria són d’anglès, de francès, italià… I llavors érem com uns set nois i noies que no teníem (ningú més amb qui parlar), llavors era com un… entre nosaltres parlem en català tot el temps. Llavors, sortíem a fer birres o qualsevol cosa i ens forçàvem a parlar català. Sí, sí, sí. Però amb els nostres accents.
Sílvia:
[16:16] Però és que això és un goig, eh!
Andreu:
[16:18] És molt fort! O sigui, no hi havia cap catalanoparlant nadiu entre vosaltres i vosaltres parlàveu en català?
Ana:
[16:23] I tant! [Uau!] Sí, sí, i ens emprenyàvem si no dèiem bé les coses, i llavors ens sentíem allí corregint-nos entre nosaltres, sense ser catalans ni haver estat a Catalunya. Un parell, però la veritat és que sí.
Andreu:
[16:35] Que fort! Escolta, un aplaudiment! Molt bé.
Sílvia:
[16:39] Molt bé! Uau… Fantàstic! Tan de bo tothom que aprengués una llengua ho fes d’aquesta manera, eh, perquè segur segur que vau aprendre molt molt ràpid.
Ana:
[16:52] Sí, sí, sí. Vèiem pel•lis, molt molts recursos, també, ens van ajudar a avançar.
Andreu:
[16:57] Ara parlarem d’aquest recursos. Abans, per això, et volia preguntar també si a part de Barcelona, doncs si coneixes altres territoris, altres zones de parla catalana…? Si has estat altres llocs, vaja.
Ana:
[17:09] De parla catalana, sí, sí, sí. (Bé), jo em considero a mi, i una de les coses que més m’agrada al món són els viatges. Els viatges m’han fet créixer molt i sempre han sigut una part de la meva vida. De fet, aquí a Mèxic (s’acostuma) molt que quan fas 15 anys, no sé si vosaltres sabeu de les festes de 15 anys mexicanes, però són aquestes festes supergrans (en què) la família gasta moltíssims diners per fer unes festes amb tota la família, i es fan amb aquests vestits superflorits i colorats… i no sé, és una tradició que està molt enraila… [Arrelada.] Arrelada, exactament, i justament jo no volia aquesta festa. Jo, des del primer moment, jo els hi vaig als meus pares que… els hi vaig dir que volia anar de viatge. Llavors tenia 14 anys i va ser la primera que vaig sortir del país, i vaig anar a uns països europeus. Principalment, vaig anar a França, a Bèlgica, a Anglaterra i a Itàlia. I llavors vaig tornar amb unes ganes de tornar a Europa i conèixer altres països, i (des que) tenia 14 anys he tractat de fer un viatge almenys una vegada l’any, i ho he mantingut. I de parla catalana, jo crec que he anat a Balears. a Mallorca, he anat al País Valencià, a Andorra, a Perpinyà i… (Bé), vaig fer unes pràctiques als Pirineus, llavors vaig conèixer allí una mica… pobles dels Pirineus entre França i Catalunya, però sí, jo crec que aquests països.
Sílvia:
[18:57] Uau, fantàstic!
Andreu:
[18:59] Que guai!
Sílvia:
[19:00] Has estat gairebé a tot arreu, eh!
Ana:
[19:03] M’ha (faltat la) Cerdanya. Encara la tinc pendent.
Sílvia:
[19:08] La pròxima vegada.
Ana:
[19:10] Sí, la pròxima vegada, sí, sí, sí.
Sílvia:
[19:12] I com ho fas per practicar el català des de Mèxic? O sigui, només amb el teu xicot, o també fas servir altres recursos?
Ana:
[19:20] La veritat és que jo crec que (hi) ha hagut un canvi en l’aprenentatge del meu català i també la fluïdesa, que jo crec que ara tinc, des que vaig tornar de Barcelona, perquè evidentment, estar exposada a una comunitat catalanoparlant nativa, llavors, m’ha fet aprendre noves paraules, i vaig avançar molt en el tema d’accentuació, de vocabulari, i vaig fer molts amics. Això m’ha ajudat molt, que vaig fer molts amics al màster i altres àmbits a Barcelona, amb la família del meu xicot, també, i llavors quan vam tornar jo ja portava una llengua com molt més, diguem-ne, avançada, però aquí em va començar a fer falta aquesta pràctica. Llavors, vam fer una regla, amb el Xavi, que a casa es parla català. [Molt bé!] Hem tractat de mantenir-la, a vegades és difícil, però entre nosaltres, a casa i amb el mòbil, si ens truquem pel mòbil o ell està treballant o qualsevol cosa, tractem de parlar en català tot el temps que sigui possible. I òbviament amb amics de Mèxic, que no el parlen, la veritat és que tractem de… normal, castellà, castellà de Mèxic, i ens ha ajudat, aquesta regla, eh, que a casa estiguem practicant el català i a fora, normal, amb la família, el castellà de sempre.
Sílvia:
[20:49] Una pregunta, Ana. Tu dius que a casa sempre parleu català, però jo he sentit que algunes parelles que decideixen parlar el català, per exemple, a casa, però per a un dels membres de la parella no és la seva llengua materna, quan es barallen, quan es discuteixen… Quan es barallen, quan es discuteixen, o sigui, quan no s’entenen en algun moment, normalment la persona que no té (el català com a llengua materna) passa a la seva llengua materna, que pot ser el castellà o l’anglès o la llengua que sigui. En aquest cas, que espero que no us discutiu gaire sovint, et mantens al català o canvies el castellà?
Ana:
[21:28] No, canvio. Quan estic emprenyada, sí, sí, sí, sí, quan estic enfadada o quan ens barallem, sí, sí, automàticament em surt la mexicana que soc i dic totes les coses que haig de dir en mexicà, sí, sí, perquè tenim a més un castellà molt particular, i sí, sí. I també quan tinc cap problema de fer comptes, per exemple, o coses de diners, em costa molt fer-les en català, o sigui, passo immediatament al castellà, perquè sí, sí que per a barallar(-me i pels) comptes… Sí, sí, sí. Sempre passo al castellà.
Andreu:
[22:09] Ana, jo et volia preguntar també per què t’agrada el català, o què t’agrada especialment del català.
Ana:
[22:14] Okay. És una pregunta difícil, Andreu. Doncs… Jo crec que… Per què m’agrada el català? Ara mateix, perquè no em puc imaginar la meva vida sense el català.
Andreu:
[22:28] Oooh!
Ana:
[22:30] He compartit moltes experiències, moltes vivències, molts viatges amb gent, amics catalans, i me’n recordo, (d’)aquests viatges, parlant en català o coses que m’han dit que han sigut en català i les tinc com molt estimades, i també perquè jo crec que és una eina meravellosa per conèixer més una cultura. Jo crec que les llengües sempre t’obriran les portes a conèixer més la gent, a entrar en contextos que potser sense parlar-la seria una mica més difícil. Un exemple: jo sempre havia volgut anar a la Patum, a la Patum de Berga. Jo veia els vídeos i deia “Uau, no pot ser, què és això?!” i em feia molta il•lusió, i una vegada em va tocar a classe de català aquí, a Mèxic, exposar sobre què era la Patum i totes aquestes músiques i festes i correfocs i gegants… i em va tocar que el 2014, em sembla, o el 2015, vam anar a la Patum i un amic que viu a Berga ens va dir que si volíem després anar a fer birres a casa seva, i vam començar a conèixer els seus amics, que eren com supercatalans de la zona i no parlava ningú en castellà, no?, i cada vegada que se m’apropaven, com que tractaven de parlar-me en castellà, encara que els costava, eh, perquè estan molt acostumats a parlar català, llavors era com molt curiós, perquè no m’imaginava que a la gent li costés parlar el castellà, i sí, sí (que els costa, perquè no hi estan acostumats). Llavors, la barreja que feien de català i castellà… Jo els deia “No, no, no” i sempre els tractava de respondre en català i se sorprenien molt. Llavors van començar a convidar-me més i de cop començàvem a anar a altres pobles, i jo sento que m’hi vaig integrar molt bé, justament perquè parlava, o sigui, m’ha ajudat molt a parlar i va ser un compartir molt, no?, i també em preguntaven molt, la gent començava a (tenir curiositat) de per què parles català i si realment tens un accent (estrany), però també entens bé… I jo crec que sí, sí, sí, ha sigut com la possibilitat de socialitzar en àmbits que mai m’havia imaginat, no? a un poble petit del Pirineu o amb els amics de Berga o, no sé, no m’imaginava jo, la mexicana, parlant amb gent, i sí, sí, sí que m’emocionava molt. Llavors, sí, ha sigut per mi la porta per la cultura catalana.
Sílvia:
[25:10] [Uau!] Molt bé, Ana. Doncs, Ana, segur que estàvem totes dues a la Patum, o sigui, jo hi era segur. I tu també, o sigui que perquè no ens coneixíem, perquè si no…
Ana:
[25:20] Sí??? Doncs potser que entre tanta gent ens hem, en algun moment, creuat, no?
Sílvia:
[25:26] Segur, segur!
Ana:
[25:29] [Que bo!] Que guai!
Andreu:
[25:31] Que bo! Carai, Ana, quines històries més boniques. I llavors, clar, o sigui, dius, ha sigut per tu una eina per introduir-te en la cultura directament, no?, com una porta directa cap a la cultura catalana. La llengua, no?, el català. Llavors, també el volia preguntar: què t’agrada de la cultura catalana?
Ana:
[25:46] M’agrada molt la música. De fet, el meu treball final de màster va ser de música popular catalana, música tradicional. I m’agraden molt les festes tradicionals, en específic m’agraden els correfocs, i vaig tenir l’oportunitat de fer unes pràctiques al Centre Artesà Tradicionàrius, el CAT, que (bé), vull enviar una salutació a tots els del CAT, que la veritat és que m’han ajudat molt a entendre una mica més aquest món de la cultura popular. I sí, sí, sí, jo crec que és la música, principalment. I per altra banda, el menjar. Oi, sí, sí, sí. Jo estic enamorada de les postres, la veritat. M’encanta la mel i mató. No puc viure sense la mel i mató, i cada vegada que podem anar-hi sempre arribo a casa de la meva sogra i és com, podem comprar mel i mató, sisplau? O ja (en) tenen, ja saben que arribo i (en) tenen ja a la nevera. Això, el fuet, (bé), els embotits, l’espetec… Ai, no, no, no, m’encanta això, de debò. Malauradament només (ho) puc tastar quan hi vaig, però sí, sí, sí, el menjar és una cosa superdeliciosa.
Andreu:
[27:03] I els calçots, t’agraden?
Ana:
[27:05] Sí, sí, m’agraden molt! I de fet l’última vegada que vaig anar-hi em vaig emportar un parell de llaunes de salsa romesco aquí, per a casa.
Andreu:
[27:15] Molt bé. I per últim, també com a mexicana, quina opinió tens dels catalans en general, o si creus que hi ha diferències importants de manera de ser, de manera de fer, entre mexicans a catalans?
Ana:
[27:28] Jo crec que… que sí. Jo crec que sí. Puc dir que potser són persones que són molt amables, la veritat, però també crec que és una cultura una mica més seva, o sigui, per a ells, no? Una mica més tancada en el sentit que nosaltres, (bé), des de la meva perspectiva, nosaltres a Mèxic som molt de braços oberts amb qualsevol gent, no?, ens encanta… De fet, per això jo crec que som un destí turístic, perquè la gent és molt… càlida, no? I som molt d’interessar-nos molt pels altres, i a vegades som massa invasius, potser invasius, perquè ens encanta com ficar-nos (en) la vida de la gent, perquè som molt molt curiosos, i jo crec que els catalans són una mica més reservats, i això (em) va costar una mica, perquè jo soc molt d’abraçar, de tocar, de ser com… (Doncs) sí, sí, sí, no sé, com molt més, amb una manera corporal diferent de demostrar l’interès, (l’afecte) i així, i sí (que) sentia que hi havia com aquesta, al principi, aquesta barrera de “Aviam, ens acabem de conèixer la setmana passada, per què m’estàs tractant de donar una abraçada”, no?, i això em costava, perquè jo soc molt expressiva i això és molt cultural d’aquí, i a poc a poc me’n vaig adonar, que una vegada que tanques aquesta com barrera de “Sí, sí, ens coneixem, però…”, comences tu a apropar-te a la gent, la gent et rep amb molta més seguretat i de cop ja estàs en una relació d’amistat o coneixes gent i comences a fer bona, o sigui, parlar, xerrar guai, no?, però al principi jo crec que sí que és una mica més difícil tancar aquesta barrera (del) “no ens coneixem”, i també crec que si tu no t’interesses una mica per la cultura i comences a buscar aquestes coses en comú, costa una mica entrar a l’àmbit i a la vida, diguem-ne, catalana. Per mi ha sigut així; per això dic que la llengua m’ha ajudat molt, perquè jo crec que no hauria tingut aquesta rebuda si no hagués sigut perquè he tractat jo de comunicar-me i d’entrar una mica en l’àmbit per interès meu, no? Jo crec que sí (que) és una mica diferent. No dic que sigui dolent ni res, simplement que sí (que) tenim maneres de comunicar-nos…
Andreu:
[30:00] Diferents.
Ana:
[30:01] Sí, diferents. Exactament, exactament.
Andreu:
[30:04] Sí, ja ho diuen, hi ha el tòpic aquest, no?, que diu que els catalans som més de mantenir les distàncies o més reservats… [Jo crec que sí.]
L’expressió de la setmana
Andreu:
[30:15] Bé, Ana, t’hem demanat que pensessis en una expressió o una frase feta que t’agradi especialment i doncs… endavant, pots parlar d’una frase feta que t’agradi i en posarem algun exemple d’ús.
Ana:
[30:28] Doncs una frase que m’agrada molt, una frase feta és “bufar i fer ampolles”. Això vol dir que, (bé), depèn com la utilitzis, però és que no és una cosa fàcil o que és una cosa fàcil, no? [Exacte. Sí.] M’explico: estic estudiant per un examen i alguna persona em diu “Per què estudies?” i jo li respondré “Perquè l’examen no serà bufar i fer ampolles”, o sigui, serà un examen difícil, que s’ha d’estudiar per aprovar-lo, no? O, en l’altre sentit, si ja sé fer alguna cosa o ja tinc la mà trencada… (N’)he ficat una altra! Per alguna altra cosa, (doncs) dic “Per mi, fer pastissos és bufar i fer ampolles”, o sigui, que estic superacostumada a fer-los i no tinc cap problema a cuinar un pastís perfectament, no?
Sílvia:
[31:20] Exacte, exacte. Tenim un vídeo en el nostre canal de YouTube (en què) parlem sobre les frases fetes, i una d’elles és “bufar i fer ampolles”. Per tant, si voleu veure una descripció més gràfica d’aquesta frase, la trobareu al nostre canal de YouTube.
Andreu:
[31:35] Sí, posarem l’enllaç del vídeo en les notes del programa, també, i jo volia dir, sobre aquesta frase, que un dia vaig llegir que ve de l’ofici vidrier, o sigui, els professionals del vidre, que el treball més simple que feien era fer ampolles, i llavors, bufar i fer ampolles, per a ells, doncs era la cosa més senzilla de fer.
Ana:
[31:55] Interessant. No ho sabia.
Andreu:
[31:59] Bé, aquesta seria la frase feta de l’Ana, i “tenir la mà trencada en alguna cosa”, que també l’has deixat anar. Què vol dir, “tenir la mà trencada”?
Ana:
[32:08] És com tenir una superexperiència en fer això, que ja t’has fet un expert en una cosa, no? [Exacte.]
Andreu:
[32:16] Sí, quan quan una cosa la saps fer molt bé, hi tens la mà trencada. I per tant, o sigui, allò per a tu és bufar i fer ampolles. [Exacte.]
Easy Catalan recomana
Andreu:
[32:32] Em sembla que tens també una recomanació preparada. [Sí.] Oi, Ana? [Sí. Sí, sí, sí.]
Ana:
[32:37] Sí. Jo us volia recomanar, a totes les persones que ens escolten, que hi ha una sèrie que es diu “Merlí”, em sembla que és a TV3, i és una sèrie que m’agrada molt perquè a Mèxic ha tingut molt impacte. De fet, els meus amics que no parlen català han començat a interessar-se pel català perquè, per aquesta sèrie. És una història d’un professor de filosofia que fa classes a un batxillerat i, una mica, jo crec que la gràcia i l’interès d’aquesta sèrie és que (planteja) temes filosòfics i ètics amb una manera d’explicar-los molt divertida i amb una història que té a veure amb tots els personatges. Llavors, us recomano molt la sèrie de “Merlí”.
Andreu:
[33:26] Molt bé. Jo l’he vista i també la recomano. O sigui, és una sèrie molt bona i, vaja, és que ha arribat a tot arreu. Al final, com que està publicada a Netflix, si no m’equivoco, ha arribat a tot el món.
Sílvia:
[33:39] Sí. I fins i tot ara ja han fet la segona part.
Ana:
[33:41] De debò? [Sí!] Ah, això no ho sabia!
Andreu:
[33:44] Sí, exacte, han fet una… un “spin-off”, es diu? [Sí.] Doncs sí, sí, en què el protagonista ja no està al batxillerat, sinó que està a la universitat.
Ana:
[33:53] Oh… (Doncs) la veuré, la veure. Gràcies!
Andreu:
[33:58] Sí, l’has de veure. Molt bé, i em penso que la Sílvia té una altra recomanació, també.
Sílvia:
[34:02] Sí, avui portem una recomanació de Mèxic. Hi ha un orfeó català a Mèxic que estan molt presents a Facebook, sobretot, i organitzen cicles de cinema, activitats, classes per a aprendre català, fan concursos literaris, fan un munt de coses, un pilot d’activitats pensades per a tothom que parli català, que vulgui aprendre català, que sigui de Mèxic, però ara, en temps de pandèmia, estan fent totes aquestes activitats “online”; per tant, s’hi pot apuntar qualsevol persona del món. I a més a més, (perquè no hi hagi) complicacions amb el fus horari, quan fan una activitat “online”, posen totes les hores, posen l’hora que serà a Europa, l’hora que serà a diferents països. No tots, però uns quants. Per tant, si entreu a l’Orfeó Català de Mèxic, tant al seu web com al Facebook, us assabentareu de totes les activitats i podreu participar-hi.
Andreu:
[34:59] Això dels fusos horaris, de la informació horària, està molt bé per a persones com jo, que sempre ens fem un embolic.
Sílvia:
[35:05] Hi ha molta gent.
Andreu:
[35:06] Fantàstic, Sílvia. Doncs posarem aquesta informació també a les notes del programa perquè hi pugueu donar una ullada, i amb això acabarem l’episodi d’avui. Moltes gràcies, Ana, ens ha encantat sentir la teva història amb el català. La veritat és que és preciosa (l’experiència) que has tingut amb la llengua, com t’ha servit la llengua per a introduir-te en la cultura catalana i conèixer gent i visitar el país i tot això, la veritat és que… Moltes gràcies per compartir la teva història amb nosaltres.
Sílvia:
[35:35] Moltes gràcies, Ana. [Moltes gràcies a vosaltres!] De veritat, ha sigut molt bonic tenir-te aquí i poder sentir la teva història. [Sí.]
Ana:
[35:41] Moltes gràcies per l’espai i l’oportunitat i per la feina que feu, que la veritat és que ens inspira a tots a seguir en aquesta idea d’aprendre català.
Andreu:
[35:52] Molt bé, doncs moltes gràcies, Ana. I seguim en contacte! I bé, per últim volíem recordar que aquest és l’últim episodi en què la transcripció està disponible de manera gratuïta i a partir d’ara només ho estarà per als membres de Patreon. Si us voleu fer membres de Patreon, heu de visitar el web https://www.patreon.com/easycatalan, i allà hi teniu tota la informació. I per últim també volíem anunciar que properament, al mes d’abril, farem un altre directe a YouTube, en què farem un Kahoot, això és com un joc de preguntes. [Sí.] Serà temàtic de llengua i llengües, o sigui, hi haurà preguntes sobre la llengua catalana, però també sobre llengües de tot el món. Us animem a participar-hi i estigueu atents perquè ho anunciarem ben aviat.
Sílvia:
[36:40] Exacte! Ho publicarem a totes les xarxes socials i també al YouTube.
Andreu:
[36:44] Exacte. Doncs amb això acabem. Una abraçada, Ana, moltes gràcies i fins aviat!
Ana:
[36:51] Una abraçada! Fins aviat!
Sílvia:
[36:52] Que vagi molt bé! [Adeu, que vagi bé!]
Andreu:
[36:55] Adéu adéu
Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
