Notes del programa
En l’episodi d’avui comentem el fantàstic wrapped de Spotify i l’ampliem amb altres dades a les quals l’algoritme no té accés. També fem alguns avançaments de tot el que ha de venir aquest any 2024. Som-hi!
- Classes de català en grups reduïts
- Curs d’autoaprenentatge de català (nivell A1)
- Canal de YouTube del pòdcast
Bonus
La Sílvia ens explica quin regal farà com a amiga invisible.
Transcripció
Andreu:
[0:16] Bon any nou a tothom! Bon any nou, Sílvia!
Sílvia:
[0:18] Bon any nou, Andreu!
Andreu:
[0:19] Com estàs?
Sílvia:
[0:20] Molt bé, com ha començat el teu any?
Andreu:
[0:23] Doncs mira, crec que t’ho puc resumir en una frase, i és que crec que m’he fet gran.
Sílvia:
[0:30] Em diràs que te’n vas anar a dormir després de les campanades? [Sí]. No!
Andreu:
[0:34] No, abans! [Què?!] Em vaig adormir abans de les campanades i no vaig menjar el raïm.
Sílvia:
[0:42] De veritat?
Andreu:
[0:43] De veritat, de veritat, sí, sí. No m’havia passat mai.
Sílvia:
[0:46] Doncs jo, aquest any ha sigut el primer any que m’he menjat els dotze grans de raïm.
Andreu:
[0:51] Molt bé!
Sílvia:
[0:52] Però vull dir en el… en el temps que s’ha de menjar. O sigui, sempre me’ls menjava però ja anava tardíssim. I aquest any ho he aconseguit, perquè l’any passat me’n van faltar tres, de grans de raïm, i vaig dir: “No, no, aquest any ho he d’aconseguir, me’ls he de menjar tots”. I ho vaig aconseguir, cosa que em va fer molt feliç, i després vam quedar amb els amics i vam estar fins les cinc de la matinada.
Andreu:
[1:17] Uau!
Sílvia:
[1:18] Sí.
Andreu:
[1:19] Déu-n’hi-do…
Sílvia:
[1:19] I a les cinc de la matinada encara estàvem així com… “Ueee!” Però ja era hora d’anar a dormir.
Andreu:
[1:24] Déu-n’hi-do. Hosti, quina memòria recordar que l’any passat et van quedar tres grans de raïm per menjar. Vull dir…
Sílvia:
[1:29] Sí, és que l’any passat va ser molt èpic, perquè diuen que… que per cada gra que et menges és un mes de l’any, no?, i llavors, si te’n falten, són els mesos de l’any que no tindràs bona sort. O sigui, que alguna cosa anirà malament. I l’any passat es va com… o sigui, es va complir, hi va haver tres mesos que van ser horribles, crec que els pitjors de la meva vida, i vaig dir: “No, no, mai més. O sigui, jo me’ls foto tots!”
Andreu:
[1:58] D’acord, d’això et volia parlar, perquè…
Sílvia:
[2:00] Ja sé… ja sé que no té res a veure, eh?, no hi crec, però són coses.
Andreu:
[2:03] Jo això dels dotze mesos potser ho havia sentit, però no me’n recordava. L’altre dia un amic em va dir que serien set anys de mala sort i de mal sexe.
Sílvia:
[2:13] Hòstia, què diu? Entre poc i massa, no?
Andreu:
[2:17] Set anys, imagina’t. Però això em porta a un tema que no serà el tema del dia d’avui, però jo et volia preguntar si tu ets supersticiosa.
Sílvia:
[2:26] No, no, perquè pensa que m’ha caigut el saler moltes vegades i si s’acumulés, totes les vegades que m’ha caigut amb mala sort, no aixecaria cap. Llavors, no, no.
Andreu:
[2:36] Que et caigui el saler. Llavors, quina és la… la maledicc… la mala sort?
Sílvia:
[2:40] Jo què sé, diuen que si et cau, no sé quants anys de mala sort, o si se’t trenca un mirall, no? A mi se m’han trencat molts miralls. Vull dir, re, re. No hi creguis, Andreu.
[…]
