Aquest vídeo és molt i molt útil per als aprenents del català… i per a molts catalanoparlants nadius, també! La doble ela és un so característic de la nostra llengua i d’altres tan diverses com l’albanès o el gal·lès. Tanmateix, no és fàcil per a tothom!
La doble ela, que en català escrivim ll, en fonètica es considera un so aproximant lateral palatal sonor i es representa així: [ʎ]. Tal com explica la Sílvia de manera molt entenedora, quan pronunciem aquest so, la part central de la llengua s’enganxa al paladar i la punta toca a les dents. Mentre ho fem, l’aire surt pels costats de la llengua i les cordes vocals vibren, cosa que podem notar si ens toquem el coll.
Com us he comentat, a molts catalans nadius els costa pronunciar la doble ela correctament. Per influència del castellà, fan el so [i] en lloc de [ʎ]. Aquest fenomen, que s’anomena ieisme, us l’explica molt bé el Joan, i també us diu per què no s’ha de confondre amb la iodització.
Hi ha moltíssimes paraules del català que contenen aquest so: llum, conill, llépol, gallina, martell, lluna, malla, paella… Feu cas dels nostres consells i ja veureu com us és molt més fàcil pronunciar-les!
Amb el suport del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
