Home>>Easy Catalan>>96: Sentir vs. escoltar
Easy CatalanPòdcast

96: Sentir vs. escoltar

Notes del programa

Com més va més se sent la confusió entre els verbs sentir i escoltar. Quina és la diferència de significat? Per què es dona aquesta confusió? Com podem evitar-la? Tot això, i més, en l’episodi d’avui. Som-hi!

Easy Catalan recomana

Bonus

Parlem de la diferència entre els verbs sentir i sentir-hi.

Transcripció

Andreu:
[0:16] Bon dia, Sílvia!

Sílvia:
[0:17] Bon dia, Andreu! Com estàs?

Andreu:
[0:19] Molt bé. I tu?

Sílvia:
[0:20] Molt bé, també.

Andreu:
[0:22] Escolta, has llegit aquest comentari tan interessant que hem rebut al vídeo del Halloween i la Castanyada?

Sílvia:
[0:28] No, no l’he llegit.

Andreu:
[0:29] Doncs, si et sembla, podríem comentar-ne una part. És un comentari força llarg, però l’he trobat molt interessant perquè explica algunes de les regles no escrites que hi ha entorn de la tradició del Halloween.

Sílvia:
[0:41] Doncs vinga, va.

Andreu:
[0:42] Són coses que jo no sabia.

Sílvia:
[0:43] Segur que jo tampoc.

Andreu:
[0:44] Sí. Diu… Bé, la persona ha escrit aquest missatge en anglès i l’ha traduït amb un traductor basat en intel·ligència artificial, i el primer que diu: “Disculpeu l’ús d’un traductor artificial, però aquest tema em fascina”. Bé, cap al final d’aquest missatge, en què ens parla de la seva estada a Catalunya, diu: “On visc, als Estats Units, tenim algunes regles no escrites. Per exemple, només piquem a les portes de les cases que tenen els llums de la porta d’entrada encesos. Els que tenen els llums de la porta d’entrada apagats significa que els residents no són a casa o que no entretenen els visitants”. O sigui, que no volen…

Sílvia:
[1:23] Que els hi toquin la pera. Vaja, molt bé.

Andreu:
[1:26] Exacte. “Una altra regla no escrita que tenim és el període de temps. Els trick-or-treaters poden començar a picar a les portes uns 30 minuts abans de la posta de sol fins a les 9 aproximadament, quan solen començar les festes. En qualsevol moment més tard d’això, està mal vist”.

Sílvia:
[1:44] Home, clar. Doncs això ho trobo bé, eh? Perquè escolta, llavors ja… ja és hora de sopar, ja te’n vas a sopar, t’oblides d’aquesta… d’aquesta… Molt bé. Molt bé, molt bé.

Andreu:
[1:53] Diu: “Algunes cases no volen estar responent al timbre durant tota la nit i posen plats o calders de plàstic plens de caramels a l’entrada”.

Sílvia:
[2:02] Ja directament, no? “Agafa el que vulguis”. Molt bé.

Andreu:
[2:05] Self-service. I llavors diu: “El sistema d’honor exigeix que els participants prenguin només una o dues peces alhora”.

Sílvia:
[2:13] Sí, clar.

Andreu:
[2:13] O sigui, un o dos caramels.

Sílvia:
[2:14] Sí, sí. Segur, segur que passaria això.

Andreu:
[2:18] Segur. Sí. I finalment diu: “Hi ha altres costums i normes no escrites, però això és el que recordo ara mateix. Si Halloween es fa més popular a Catalunya, m’interessaria saber com les famílies incorporen els seus propis costums o normes per adaptar-se a la seva cultura”.

Sílvia:
[2:36] Home, doncs estaria bé que també hagués arribat aquesta… aquesta normativa no escrita, no? Perquè aquí crec que és campi qui pugui.

Andreu:
[2:46] Exacte. Bé, doncs moltes gràcies a aquest usuari per haver deixat aquest missatge i a tota la resta que mireu els vídeos, doncs, us animem també a deixar els vostres missatges i explicar-nos les vostres experiències, si heu estat aquí a Catalunya i heu participat en alguna tradició d’aquest tipus, o com són les tradicions més o menys equivalents al vostre país.

Sílvia:
[3:07] Oi tant!

[…]

Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *