Com porteu l’aprenentatge del català? Us fa por equivocar-vos? Sabíeu que per aprendre una llengua cal equivocar-se i que dels errors se n’aprèn? Potser sona molt típic, però és cert. Tots ens equivoquem i, de fet, els catalanoparlants en diem molts d’errors! Sense anar més lluny, la Valentina i l’Andreu en aquest vídeo ens parlen d’11 errors freqüents que solem fer els nadius. Si vols aprendre’ls bé, mira el vídeo amb atenció i segur que et quedaran gravats per sempre més a la memòria!
A continuació us deixo una llista amb els errors que s’expliquen al vídeo per si us és d’utilitat!
- Cal pronunciar la paraula setmana [səmmánə], sense la t i amb la doble m, i no [sətmánə].
- Cal evitar la forma de futur hauran acabat, pròpia del castellà, i fer servir la forma tradicional catalana deuen haver acabat.
- No és correcte utilitzar el verb provar amb el sentit de tastar, per tant, direm he tastat el pastís de llimona en lloc de he provat el pastís de llimona.
- Quan volem referir-nos a l’acció de col·locar-nos sobre un banc o una cadira, en lloc de fer servir les formes sentar-se i asseure’s, pròpies del castellà, cal fer servir els formes seure i asseure’s.
- La salutació bones no és pròpia del català sinó del castellà. És genuí en català fer servir l’adjectiu bon o bona davant de les parts dia, d’aquesta manera hem de dir bon dia, bona tarda o bona nit.
- El verb agobiar-se és un barbarisme provinent del castellà i, per tant, en català aquesta paraula no existeix, és millor dir atabalar-se o bé angoixar-se.
- L’adverbi quasibé, propi del català col·loquial, és una barreja dels adverbis quasi i gairebé. En contextos formals és aconsellable evitar dir quasibé i dir gairebé.
- Amb el verb haver-hi cal evitar aquests dos errors: a) dir hi han en lloc de hi ha. El verb haver-hi és impersonal i, per tant, en contextos formals, no cal fer la concordança amb el subjecte. I b) no podem fer servir el pronom en amb el verb haver-hi si no hi ha un referent. Per tant, seria incorrecte què n’hi ha aquí?, però, en canvi, sí que seria correcte dir de persones, n’hi ha tres perquè persones seria el referent que necessita el pronom en. Ara bé, al País Valencià, el verb haver-hi sol portar el pronom en, fins i tot quan no hi ha un referent i no es considera un error en contextos informals.
- L’adverbi quelcom s’usa en un registre formal, per això, no és aconsellable utilitzar-lo en català col·loquial per evitar dir algo, una altra paraula pròpia del castellà i no del català. En registres informals, en lloc de dir quelcom, podem dir, simplement, res, una cosa o alguna cosa.
- Hi ha la tendència de no apostrofar paraules començades per u o o tòniques com la última, la única, la oportunitat, la opció. És per això que cal recordar que els mots femenins que comencen per vocal s’apostrofen sempre excepte quan comencen per i o u àtones. És per això que cal apostrofar paraules com l’última, l’única, l’oportunitat o l’opció.
- El verb enterar-se és propi del castellà i no del català, en el seu lloc podem dir assabentar-se, saber, adonar-se o estar al cas.
