En aquest vídeo descobrim una de les tradicions més arrelades a Catalunya: les calçotades. Aquesta tipus de trobada gastronòmica, que té lloc a l’hivern i al principi de la primavera, és una ocasió per reunir-se amb amics i família i gaudir d’un dels plats més típics de la gastronomia catalana.
Volem agrair de tot cor al Kevin, membre molt actiu de la nostra comunitat, que ens obrís les portes de casa seva i ens convidés a compartir aquest dia amb l’associació de costa-riquenys a Catalunya de la qual forma part.
Tal com expliquen els entrevistats del vídeo, els calçots són un tipus de cebes tendres que tenen un bulb petit i allargat i són més suaus en gust. Pel que fa a l’origen del calçot, hi ha diverses teories, però la més popular explica que en Xat de Benaiges, un pagès que va viure a Valls a finals del segle XIX, va descobrir per casualitat el cultiu dels calçots. En Xat de Benaiges va posar dos brots de ceba al foc i va inventar sense voler un plat que esdevindria molt popular a la primeria del segle XX a moltes llars de Valls, a les comarques de Tarragona i, actualment, a tota Catalunya.
Hi ha diverses teories sobre l’origen del calçot, però la més popular explica que un pagès de Valls el va descobrir per casualitat.
Per cuinar els calçots, primer cal tallar una mica la tija i hi ha qui també els talla les arrels. Després, es col·loquen sobre una graella i es couen a foc viu fins que estiguin ben cremats per fora. Se’n solen embolicar en manat amb paper de diari per mantenir-los calents. Per menjar-los, s’ha de pelar la capa exterior del calçot, deixant al descobert la carn tendra del seu interior. Per acompanyar-los, s’utilitzen diverses salses, entre les quals destaquen la salsa romesco i la salsa de calçots.
La salsa romesco és una salsa típica de la zona de Tarragona que es fa amb nyora, tomàquets, ametlles, alls, oli d’oliva i vinagre. Aquesta salsa es fa servir per acompanyar diferents plats, però és especialment popular per acompanyar els calçots. Tanmateix, la gent de Valls insisteix molt que la salsa de calçots no és ben bé la de romesco, i és que en lloc de nyora fan servir un altre tipus de pebrot.
Més enllà dels calçots i les salses, el més important en una calçotada és el sentiment de comunitat. Aquesta és una festa que se celebra en grup i que està plena de tradicions que s’han transmès de generació en generació. Jo que soc de prop de Valls, he gaudit de les calçotades tota la vida i en faig diverses cada any amb la família, amics i companys de feina. El fet de cuinar els calçots a la brasa és una activitat que implica a tothom i que fomenta la convivència i el bon ambient.
En definitiva, les calçotades són una festa popular que forma part de la identitat catalana i que és un exemple perfecte de com la gastronomia pot ser un element clau per a la cohesió social i la unió entre persones. Així, si teniu l’oportunitat de participar en una calçotada, no la deixeu escapar. Segur que serà una experiència inoblidable!
