El dubte lingüístic que ha motivat el directe del mes de juliol el vam esmentar, de passada a l’últim episodi del pòdcast, i té a veure amb la concordança del participi.
La formació dels participis en català és un tema que cal prestar-hi atenció perquè, com ja sabeu, tenim molts verbs irregulars. Però a banda d’això, el participi de vegades concorda en gènere i nombre amb el complement directe. Us recomano molt que mireu aquest vídeo per entendre quan és correcte fer concordar el participi amb el complement directe i quan no.
Per facilitar-vos la comprensió i perquè ho pugueu consultar sempre que ho necessiteu, tot seguit us deixo un petit resum de l’explicació:
El participi pot concordar en gènere i nombre amb el complement directe de la frase.
El Joan s’ha comprat una càmera, però encara no l’ha rebuda.
La truita que hem fet ens l’hem menjada sencera.
Els llibres de Montserrat Roig els he llegits tots.
Aquesta concordança només quan el complement directe apareix substituït per un pronom.
Per exemple:
El Joan s’ha comprat una càmera, però encara no l’ha rebuda.
La truita que hem fet ens l’hem menjada sencera.
Ara bé, cal tenir presents altres casos:
1. Quan el pronom de complement directe és en el participi pot concordar amb el nom representat pel pronom. Tot i que aquesta concordança amb el pronom en cada vegada es fa menys. Per exemple:
– Queden olives? – Jo només n’he menjada una!
2. Quan fem servir una perífrasi verbal, com ara el verb voler + un infinitiu, o poder + infinitiu, sovint fem la concordança amb aquests verbs. Per exemple:
S’ha menjat l’amanida, però la truita no l’ha volguda tastar.
3. I per últim, hi ha un altre ús de la concordança del participi, que és el cas de frases com aquestes:
Vista la situació, vam decidir tornar a casa.
Superades les dificultats, es va arribar a un acord.
Dit això, ja podem passar als exercicis.
Teniu clar quan cal fer concordar el participi? Escriviu-nos els dubtes als comentaris!
