Aquest és un altre vídeo molt especial, perquè vam comptar amb la participació de la Paula i la Sophie. La Paula és de Chicago i aleshores vivia a Ceret, a la Catalunya Nord, i la Sophie és del Regne Unit, però en aquella època vivia a Girona. Així doncs, vam decidir que Girona era el millor lloc per trobar-nos, ja que era un punt intermedi entre Ceret (Paula), l’Espunyola (Sílvia i Joan) i Barcelona (Andreu). I no fa falta dir-ho, però també perquè ens encanta aquesta ciutat i sempre és un plaer anar-hi a rodar!
… vaig preguntar a la Paula i la Sophie per quins sons els costava de fer en català, esperant que me’n diguessin uns quants, i la resposta va ser una decepció absoluta.
Us explicaré una anècdota d’aquest dia: vam començar a gravar al parc de la Devesa, ja que havíem aparcat el cotxe allà al costat, i va arribar un punt en què semblàvem un equip de rodatge “semiprofessional”. Sí, entre cometes, perquè la imatge era la següent:
El Joan fent de càmera, que en aquell moment encara era el seu mòbil (més endavant ja vam adquirir una càmera com cal), la Sílvia, la Paula i la Sophie davant, gravant les diferents escenes i partint-se de riure cada vegada que intentaven pronunciar i dir bé una paraula o un so difícil. I jo al costat del Joan, fent d’apuntador i sostenint un paraigua a mode de para-sol. Ara que escric això… No us sembla curiós que paraigua s’escrigui tot junt i para-sol amb guionet? A mi sí!
També recordo amb especial afecte un parell d’escenes: la primera, en què jo vaig preguntar a la Paula i la Sophie per quins sons els costava de fer en català, esperant que me’n diguessin uns quants, i la resposta va ser una decepció absoluta (minut 1:00). La segona escena és quan parlàvem del so de la erra. Però no us l’explico, mireu-la vosaltres mateixos (minut 10:00)!
