El directe d’aquest mes de març ha estat motivat pel Kamo, un membre força actiu de la comunitat d’Easy Catalan, així que des d’aquí moltíssimes gràcies per proposar aquest dubte!
El Kamo ens va ens va plantejar quina era la diferència entre cadascú i cadascun. Ben mirat, les dues formes s’assemblen molt, però no volen dir el mateix. Us recomano que mireu el vídeo perquè la Sílvia i l’Andreu ho expliquen d’allò més bé i, a més a més, podreu comprovar si ho heu entès bé amb l’exercici que proposen al final.
Tot i això, per facilitar-vos la comprensió i perquè ho pugueu consultar sempre que ho necessiteu, tot seguit us deixo una petita explicació:
Sobre la paraula cadascú
La paraula cadascú també pot ser cada u.
És una paraula invariable, és a dir, no canvia, sempre s’escriu igual.
Normalment, va acompanyada d’un verb o del mot que.
Fa referència a persones, té un sentit similar a de tothom, però amb una perspectiva més individual, equivaldria a cada persona.
Exemples:
- Cada u (o cadascú) és lliure de pensar el que vulgui.
- Això és decisió de cadascú.
- Vivien en una comuna hippie, però cada u feia la seva.
Noteu que en tots els exemples la paraula cadascú va acompanyada d’un verb o del mot que, excepte en el segon cas, que es pot substituir per tothom.
Sobre la paraula cadascun
La paraula cadascun pot ser cada un o cada una, per tant, té forma masculina i femenina i caldrà concordar-la amb la paraula que la segueix, però no té plural.
Fixeu-vos que entre cada i un hi ha la preposició de, que dona lloc a la paraula cadascun.
La paraula pot fer referència tant a persones com a coses, seria cada persona o cosa que forma part d’un grup.
A vegades es pot substituir per tots o totes.
Exemples:
- Ha regalat un llibre a cadascun dels treballadors.
- Cadascuna de les hipòtesis planteja problemes diferents.
- L’empresària té 10 treballadors i els ha regalat un llibre a cadascun.
- Té tres cases i cada una té jardí.
Noteu que en els dos primers exemples podem substituir cadascun per tots o totes mentre que com passa en els dos últims exemples, cadascun també pot aparèixer sense la preposició de + un nom si s’entén pel context i es pot elidir.
