Notes del programa
Us agrada anar de casaments? A la Sílvia li encanta (mode ironia ON), i per això avui hem reconvertit el tema del dia en un gran “Ja n’hi ha prou!”. Alerta: si us caseu aviat, potser val més que no escolteu aquest episodi… Som-hi!
Bonus
- Programa de la ràdio sobre infidelitats (Catalunya Ràdio)
Transcripció
Andreu:
[0:17] [Andreu!] Sílvia!
Sílvia:
[0:18] Ara aviat ja és Sant Jordi!
Andreu:
[0:19] Sí! Que bé! Estic molt content!
Sílvia:
[0:21] I a més a més, aquest any s’escau en cap de setmana.
Andreu:
[0:24] Sí, en diumenge. Cau en diumenge, aquest any. Ja tens en ment algun llibre que et fa gràcia, que t’agradaria que et regalessin…? [Sí!] Sí?
Sílvia:
[0:33] Aquest any ho tinc claríssim!
Andreu:
[0:35] Ui, quin, a veure?
Sílvia:
[0:36] Un diccionari!
Andreu:
[0:38] Ah, sí?
Sílvia:
[0:39] Sí, però un diccionari de llengua de signes catalana. [Aaah, ja m’ho imaginava.] Sí, perquè els altres diccionaris els tens tots a internet, vull dir, ja no es fan servir. [Clar.] Però en llengua de signes catalana no hi ha gaire cosa i el necessito.
Andreu:
[0:55] I existeix un diccionari més o menys complet català – llengua de signes catalana? [Sí.] Sí? [Sí.] Carai, molt bé. I és un diccionari físic o és en línia?
Sílvia:
[1:05] No, és físic, és en paper, o sigui, s’ha de comprar.
Andreu:
[1:08] Ah, d’acord. Molt bé. Doncs espero que te’l regalin, o que te l’autoregalis. [A veure, a veure.] Que autoregalar-se un llibre per Sant Jordi també està bé, eh?
Sílvia:
[1:18] També és tradició, també.
Andreu:
[1:18] Jo ho he fet moltes vegades i és perfecte perquè saps que… que no falla, o sigui…
Sílvia:
[1:23] És el millor regal que et poden fer, no?
Andreu:
[1:27] Sí, perquè un tema complicat és quan et regalen un llibre que ja d’entrada saps que no… [Ja.] Que no. [Ja.] És complicat perquè dius… “Mmm… i ara què fem?”
Sílvia:
[1:43] Primer de tot dir: “Gràcies!”
Andreu:
[1:45] Sí, bé, en fi, coses complicades. Avui tenim un tema del dia també controvertit, però abans de ficar-nos-hi de ple, deixa’m que t’ensenyi un àudio, perquè tenim costum de mostrar els àudios que ens envien, aquesta gent tan maca que aprèn català pel món, i en aquest cas és el… és la Vanesa, del Perú, que ens diu això:
Vanesa:
[2:06] Hola, bon dia! Des de fa poquet que us he descobert i estic molt contenta amb la vostra feina amb el pòdcast. De veritat que sou genials. Em dic Vanesa, soc peruana i visc a Girona des de fa 20 anys, però des que vaig arribar a Catalunya no he pogut aprendre el català com jo hagués volgut, per falta de temps o de diners i també perquè sempre en les meves feines no m’ho demanaven gaire. Però ara amb 43 anys que tinc i després de 15 anys a la mateixa feina, el que vull és intentar fer oposicions, i òbviament necessito treure’m el nivell C1 de català. I amb això estic. Us agraeixo moltíssim, perquè amb vosaltres m’enriqueixo en tots els sentits. Us escolto cada dia mentre treballo. Encara me queden per veure pòdcasts i vídeos i, de fet, avui al matí (he estat) escoltant el de… què menges per esmorzar, i en el meu cas m’agraden torradetes amb oli, ou i a(l)vocats i el meu menjar preferit ara mateix és la paella, però la que fa la meva sogra. A veure si podeu tornar també per Girona i poder coneixe-us personalment i a veure si… si no passa d’aquest… d’aquest trimestre. Una abraçada forta i fins aviat! Un petó!
Andreu:
[3:39] Moltes gràcies, Vanesa. Carai, quantes coses, ha comentat moltes coses, eh? Primer, que… que fa 20 anys que viu aquí i ara ha començat a aprendre el català, no?
Sílvia:
[3:49] Mai és tard!
[…]
