Notes del programa
Encara amb la mirada mig posada en l’any passat, en aquest episodi repassem els mots candidats a paraula nova de l’any 2022 i intentem endevinar mútuament què vam votar cadascú. Ah, i al final de l’episodi revelem la paraula guanyadora. Som-hi!
Candidats a neologisme de l’any 2022:
- birra: Col·loquialment, cervesa.
- metavers: Entorn virtual on les persones interaccionen per mitjà d’avatars en un ciberespai que és una metàfora del món real.
- micromobilitat: Conjunt dels desplaçaments efectuats amb mitjans de transport lleugers, de petites dimensions i proveïts d’un motor elèctric de baixa potència o bé sense motor, generalment per a una sola persona, que s’utilitzen per recórrer distàncies curtes.
- nanosatèl·lit: Plataforma espacial caracteritzada per tenir una massa, un volum i una potència menors que en el cas dels satèl·lits convencionals, i un pes comprès entre 1 i 10 kg.
- poliamor: Pràctica consistent a mantenir relacions afectives i sexuals amb més d’una persona, amb el coneixement i l’acord de totes les persones implicades.
- revictimització: Maltractament addicional exercit contra una dona en situació de violència masclista com a conseqüència dels dèficits o desencerts de la intervenció dels agents i organismes responsables.
- salut mental: Estat d’equilibri psíquic en què la persona és capaç d’usar les seves habilitats cognitives i emocionals, viure en societat i satisfer adequadament les demandes de la vida quotidiana.
- submissió química: Administració d’una substància amb efectes psicoactius a una persona sense el seu coneixement per tal de modificar el seu estat de consciència, el seu comportament o anul·lar-li la voluntat.
- tuti: En el joc del Paraulògic, paraula que conté totes les lletres del joc del dia.
- violència vicària: Violència intrafamiliar exercida de manera conscient contra una persona, sovint un fill, amb la intenció de fer mal a una tercera persona que és la destinatària real de l’acció, sovint l’exparella.
Transcripció
Andreu:
[0:16] Bon dia, Sílvia!
Sílvia:
[0:17] Bon dia al dematí!
Andreu:
[0:19] Com va això?
Sílvia:
[0:20] Bé, i tu?
Andreu:
[0:22] Molt bé! Aquí estem, a mitjan gener, ja. Anar fent. Escolta, crec que havíem d’explicar una anècdota d’una cosa que va passar a final d’any, al desembre, que va ser molt especial i… i que no vam explicar en episodis anteriors. Jo crec que ho hauríem de fer ja. A veure, va ser, això, el dia que vam quedar per gravar a Barcelona i va venir el Matthew, va venir l’Aleida, la vam conèixer presencialment —ja us la presentarem aquí en el pòdcast algun dia—, també hi havia la Sònia… I vam estar gravant pel parc de Ciutadella, no? Un vídeo que sortirà més… més endavant, etc. La qüestió és que al migdia vam anar a dinar tots plegats i… què va passar?
Sílvia:
[1:04] Doncs que jo volia anar al lavabo i em vaig equivocar i vaig com pujar una escala i quan era a mitja escala vaig veure que no era, vaig tornar a baixar, i com que hi havia molt soroll, en aquell restaurant, en aquell local, vaig intentar cridar el Matthew perquè em digués a on era el lavabo, però no em va sentir, i llavors vaig parlar amb la taula que tenia al davant i els hi vaig dir: “A on és el lavabo?” I em van dir: “No, és aquella porta d’allà”, i dic: “Ah, d’acord, gràcies”. Em giro i tenia un senyor mirant-me amb ulls amb estrelletes, sabeu els ulls amb estrelletes de les emoticones, no?, doncs tenia un senyor mirant-me d’aquella manera, amb la boca oberta i els braços oberts, i jo: “Sí…?” I em diu: “Ets la Sílvia?” I jo: “Sí…” I em diu: “Oooh! Escolto els vostres pòdcasts, no-sé-què…”, dic: “Ah, doncs mira, som tots allà, en aquella taula” i… (bé), Andreu, llavors ja vas venir tu, no? Vull dir…
Andreu:
[2:01] Sí, va ser un moment… O sigui, jo, de cop, vaig veure que… que tu t’estaves abraçant, que t’estaven abraçant i que hi havia un noi tot eufòric, no?, i em va veure a mi i diu: “Andreu!!!” I clar, va ser un moment com molt especial, es va emocionar molt, no?
Sílvia:
[2:18] Sí.
Andreu:
[2:19] I vaja, es va alegrar molt, perquè no s’ho esperava, de trobar-nos, allà, no? I per nosaltres també va ser com una situació molt nova, perquè no hi estem acostumats, no? Sí que ens ha passat alguna vegada de trobar-nos algú que ens reconeix, però a veure, estem molt lluny de ser una celebrity i aquestes coses encara ens venen… No sé, no hi estem acostumats, no?
Sílvia:
[2:40] Crec que el que és curiós d’aquesta anècdota és que el… el senyor em va reconèixer per la veu. O sigui, com que jo vaig haver de parlar amb la taula del seu costat i demana’ls-hi on era el lavabo, per la veu va reconèixer que era jo, perquè s’escolta… (bé), perquè escolta tots els pòdcasts. I crec que això és el… és el que va ser curiós, no?
Andreu:
[3:00] Clar, és, això, és que deu estar més acostumat a les nostres veus que no a la nostra imatge. Llavors, clar, devia sentir la teva veu i va dir: “Ui, això em sona familiar”, no?
Sílvia:
[3:09] I a més a més, llavors, al cap d’un dia o així, ens va escriure per les xarxes socials i ens va explicar que li va fer molta il·lusió, perquè a més a més, aquell dia que ens vam trobar era el seu aniversari.
Andreu:
[3:22] Exacte. De fet, ens ho va explicar en un missatge d’àudio i ens ho va explicar en castellà. Ell és brasiler, però ens ho va explicar en castellà, perquè fa poc que està prenent el català i encara no se sent prou segur que expressar-s’hi, no? Però de totes maneres, doncs, ens va enviar aquest missatge a posteriori, i us el poso aquí. Si no enteneu (el) castellà, després farem un breu resum de… de les coses que hagi dit. Mira, diu això:
[…]
