Heu estat mai a Reus? Jo sí, però només una vegada, i va ser precisament aquell dia que hi vam anar a gravar. El dia anterior vam estar voltant per Tarragona, on vam rodar el primer vídeo del canal d’Easy Catalan, el de 8 coses que probablement no saps del català. Recordo que, abans d’anar a Reus, tant la Sílvia com el Joan me la van vendre com una ciutat molt i molt bonica, i la veritat és que… bé, no vull ofendre ningú, però diguem que les expectatives que em van generar van ser una mica més altes del que calia.
De totes maneres, tan bon punt vam arribar-hi, vam anar per feina i vam posar-nos de seguida a entrevistar la gent. Vam parar moltes persones i ens van donar missatges molt bonics i variats. De fet, encara ric quan recordo la dona napolitana que va fer tot un statement sobre com ha de ser la massa de la pizza (minut 0:28), i recordo amb afecte els quatre germans, tots ben trempats i bona gent, que ens van fer passar una molt bona estona (minut 7:11).
La major part dels missatges que va donar la gent feien referència al respecte pels altres, al valor de la diversitat o a la importància de cuidar l’entorn, entre d’altres. El Jack, al seu torn, va donar un missatge que vull destacar, que és que aprendre llengües et permet conèixer cultures i realitats diferents a la teva, cosa que, al capdavall, contribueix a ampliar la teva visió del món i la teva capacitat d’empatia i respecte envers els altres.
Pel que fa al missatge que vaig donar jo, és curiós, perquè crec que ara mateix no hi estic del tot d’acord. Vaig dir, més o menys, que cal viatjar i veure món, etc. etc. Aquella cosa tan mil·lenial de considerar el viatge com a via d’autorealització. Soc nascut al 1992, què voleu… La qüestió és que, tot i que continuo pensant que és important viatjar per ampliar la ment i el pensament, avui ho matisaria dient que no és imprescindible, en realitat, i que viatjar és cada vegada més un privilegi. Tot això, per dir que cal no caure en el parany de donar per fet que algú viatjat és més tolerant/culte/el-que-sigui que algú que no n’ha tingut l’oportunitat, perquè, qui sap, potser aquell algú és un àvid lector i acumula més coneixement i viu més experiències sota el llum de la tauleta de nit que en un centenar de vols low-cost.
